Aquesta és l?obra pòstuma de Clarice Lispector i la seva recerca definitiva: un diàleg entre l?autor i el seu personatge, Ângela Pralini. El jo de l?un i de l?altre es prenen la mida de l?esquena, llancen crits al cel fins que les seves veus es confonen. Fins que Ângela s?allibera de les paraules del seu creador. ¿Què passa quan el personatge supera l?autor? Si hi ha algú capaç de revelar el misteri, aquest geni es diu Lispector. Un alè de vida és d?aquells llibres que subratllaries sencer, a cada racó hi ha una imatge on passar-te la vida. No cal burxar en el sentit amagat del diàleg entre Ângela i l?autor. Les frases de Lispector són lapidàries com tatuatges: «Tinc por d?estar viva, perquè qui té vida ve un dia que es mor.» / «Una paraula és la mentida d?una altra.» Lispector enlluerna com només ho fan les grans ments d?una generació. Potser no l?hem entès del tot, encara. ¿I si no estem preparats perquè sigui una dona qui reveli el misteri?

El 1982, un escriptor que s’assembla a Marsé entrevista un home condemnat a presó l’any 1949 per un assassinat que recorda haver comès sense recordar-ne el mòbil. L’objectiu de l’entrevista és escriure el guió d’una pel·lícula per a un director pertinaçment antifranquista, tot i que serà produïda per un manefla de la televisió que converteix la història en un porno històric protagonitzat per una puta cega. Però la puta tan distingida del títol no és aquesta, sinó la manera que tenim d’explicar-nos a nosaltres mateixos: la famosa memòria.

El 23 de gener de 1939, el bibliobús s?emporta de Barcelona un grup d?escriptors vinculats a la Institució de les Lletres Catalanes. Entre ells hi ha Mercè Rodoreda i Armand Obiols; al camió que ve darrere, entre una desena d?escriptors protegits pel Govern de la Generalitat, Anna Murià. A l?abril són una trentena de refugiats en un château al nord de París on l?exili és un dol i una renaixença. Per a Rodoreda i Murià, és el lloc de la trobada amb el gran amor que determinarà les seves vides.
Quan França entra en guerra, Murià i Bartra decideixen embarcar cap a les Antilles, Rodoreda i Obiols es queden a París. Els sis anys que els esperen no deixen pedra sobre pedra. Vincles, anhels, necessitats, no hi ha res que el perill no trastoqui. El lligam que uneix els amants és fet de complicitats i traïcions; d?aquesta enorme prova de resistència es nodrirà tota l?obra de Mercè Rodoreda, escrita a l?exili des de París i Ginebra.

Nikos Kavadias és un dels poetes més estimats de Grècia i un home que no va tenir mai casa en terra ferma. Embarcat entre els 19 i els 74 anys, va escriure el mar i la condició de mariner en 52 poemes que aquest volum reuneix, organitzats en tres reculls: 'Marabú', 'Boira' i 'Capejant'. També és l'autor de la novel·la 'Guàrdia' i de tres contes, 'Li i altres relats', igualment traduïts per Jaume Almirall i publicats per Club Editor.

'L’hora de l’estrella' és l’últim llibre publicat per Clarice Lispector i el primer que acollim al Club Editor. És també el més estimat a Brasil perquè hi viu molt tènuement Macabéa la mecanògrafa, una noia “com una capseta de música una mica desafinada”. Hi vibren les obsessions que ja tiben les primeres novel·les, i que no l’abandonaran mai. La persecució de la veritat —“l’eternitat és l’estat de les coses en aquest moment”. La força expressiva de l’acció, i no de l’explicació. La fe absoluta en el poder de la paraula, que salva o condemna una vida, i fins i tot pot crear-la. L’exploració d’una artista inigualable que ens arriba, en català, transmutada per la qualitat quasi ventríloqua de Josep Domènech Ponsatí.